ISABEL DE VILLENA

Isabel de Villena va néixer a València l’any 1430 i va morí allà mateix l’any 1490. Era filla natural d' Enric de Villena i Vega , oncle del rei Joan II de Castella. Orfa de pare i de mare abans dels quatre anys , la reina Maria de Castella, dona d’Alfons V d’Aragó i cosina d' Isabel la Catòlica, la va educar a la seva cort valenciana. Va ingressar en el reial convent de les clarisses franciscanes de la Santíssima Trinitat de València (28-II-1445) en el qual va professar (25-II-1446) i va ser abadesa (1463) fins la seva mort.

Isabel de Villena va ser protagonista de l’ambient cultural del Segle d’Or valencià.Va escriure Vita Christi, obra que va desarrotllar els misteris de Crist, des de la Concepció Immaculada de la seva Mare fins l’Ascensió del Senyor.Escrita en valencià, amb gran expressivitat de llenguatge.

En la seva obra va molt més enllà que el relat bíblic: nombrosos capítols estan dedicats, no tant a la narració dels fets de Jesús, com a descriure les ressonàncies que aquests fets tenien en Maria.Després, en el desenvolupament de la història de Crist, l'abadessa tria dels Evangèlis, sempre que pot, aquells passatges en els quals les dones, directament o indirecta, figuren com a protagonistes decisives. Fins i tot alguns ,on això no és gaire evident, procura enfocar-los de manera que una dona o altra hi figuri en un primer pla. Maria Magdalena, per exemple, ocupa en el seu relat un lloc, en extensió i en consideració, de què manca en els Evangelis. Igualment podríem dir-ho de Santa Anna i de moltes altres dones que hi apareixen. En tot moment del Vita Christi hi ha una dona amb la qual es relaciona Jesús; en tot moment hi ha una dona els sentiments i les paraules de la qual resumeixen l'abast o la significació de l'episodi evangèlic.

Albert G. Hauf en el seu article:" D'Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval" (Barcelona,Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1990), destaca els passatges que mostren la fermesa, i de manera molt especial la fidelitat del col·lectiu de les dones en la Passió,enfront la covardia i abandó dels deixebles barons - sols una excepció: Joan, un personatge que roman proper al món femení. Però sense dubte és la Magdalena que personifica de manera especial la fermesa del seu sexe.

Vita Christi es va imprimir per primera vegada el 22 d’agost de 1947 per ordre de sor Aldoza Monsoriu, successora d' Isabel de Villena com abadessa del monestir.

Magda Simon

WISLAWA SZYMBORSKA

Wislawa Szymborska va néixer el 2 de juliol de 1923 a Bnin, que avui forma part de Kòrnik, prop de Poznan, a l’oest de Polònia. Actualment viu en un bloc d’un suburbi de Cracòvia, la ciutat de la que no s’ha mogut des que la seva família hi va emigrar quan ella tenia tan sols vuit anys, a l’any 1931.

A Espanya es va donar a conéixer amb la primera traducció de la seva prosa, “Lecturas no obligatorias” ( Alfabia), una selección de les vibrants notes que durant anys va publicar en una particular secció dels diaris.

Al llarg de la seva vida ha rebut molts premis i reconeixements entre els que figura el Premi Nobel de Literatura l’any 1996.

En una entrevista que li va fer a casa seva, el desembre de 2009, un periodista del diari El País, una de les preguntes va ser si era feminista i ella va respondre: Jo em negó a tenir cap etiqueta però a Polònia les feministes tenen molta raó i moltes coses per les que lluitar: pels sous, pels drets que tenen a veure amb el seu cos, perquè encara hi ha sectors reaccionaris dins l’església…Somnio en el moment en que les feministes no siguin necessàries.

Magda Simon