A través de la fotografia es pot copsar com era la societat d’aquella època. Es poden veure per una banda els espais luxosos per on es movia l’alta burgesia, rica, acomodada, benestant i per l’altra banda els espais insalubres on vivia la classe pobra, treballadora, obrera.
Em va commoure especialment una fotografia, feta en una fàbrica, on s’hi poden veure nens treballadors, infants que deurien tenir no més de nou o deu anys.
Tot plegat em va fer reflexionar: a vegades diem que actualment hi ha països on els nens están obligats a treballar, els exploten i no reben cap mena d’educació.No tenen cap perspectiva de millorar la seva situació, allò és el que els tocarà fer durant la resta de la seva vida.Ens escandalitzem de moltes coses que aquí també les van patir els nostres, no tan llunyans, avantpassats.
Per sort ens hem reeixit prou bé. Ja sabem que tot podria funcionar molt millor però s’han aconseguit moltes coses que han afavorit el progrés: actualmente no hi ha cap nen sense escolaritzar, vivim en un estat democràtic, hi ha una sensibilització social... Tot això, ha estat possible gràcies a l’actuació de persones que han demostrat una grandesa d’esperit, actuant per la llibertat i el benestar d’un poble.Ens hem alliberat de tabús i imposicions que ens oprimien. El camí ha estat llarg i difícil i encara queda molt per fer però tots podem posar el nostre granet de sorra per aconseguir un món més just i que es respectin els drets de tots els homes i dones.
Volem ésser una llum que brilli enmig d’un món complicat, com diu en Salvat Papasseit: "Sigueu, almenys cada u de vosaltres, una cuca de llum”.
Magda Simon
