La dictadura va reprimir la llengua i la cultura catalanes i qualsevol manifestació d’identitat nacional catalana. La història de Catalunya durant el franquisme és la història de dos mons que conviuen en diferents condicions.D’una banda, el món del poder, el de la censura, el de les prohibicions.Un món tancat, inflexible, immòbil. El món que imposava silenci i obediència, el dels vencedors de la guerra. De l’altra cal destacar un altre món: el de la lluita clandestina de les forces polítiques, el de la resistència, en definitiva.
La tasca que es va fer a tots nivells va ser fonamental perquè, un cop tombada l’estaca, i alliberats, Catalunya seguís dempeus, i recuperés el que tenia abans de l’arribada d’aquella gent “ que trucava de matinada”…
Cal destacar en aquest marc tan hostil la força de la “NOVA CANÇÓ”. Molts cantants, defensors de la identitat del nostre país, van composar cançons que, amb paraules metafòriques , creaven una complicitat profunda entre el cantant i el públic perquè transmetien la realitat que vivia una nació doblegada.Va ser un moviment reivindicatiu de les llibertats. Així podem recordar el “ Silenci” d’en Lluís Llach ,com a la seva cançó deia:”..sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules”, dirigint-se al públic. Problemes seriosos ,cantats i viscuts amb gran sentiment i intensitat.Igual que en Lluís Llach podria esmentar d’altres cantants com Joan Manuel Serrat, Raimon… i tants d’altres! amb cançons que “ el que deien “ tocava les arrels més pregones dels sentiments d’un poble.
Entre aquest ventall tan variat de cançons n’hi ha que toquen la realitat però d’una manera més divertida. Nosaltres hem escollit La gallineta d’en Lluís Llach perquè és una cançó de protesta però en clau d’humor.
Magda Simon
