LA DIADA DE SANT JORDI

Ai, quina festa tan nostra

la diada de Sant Jordi.

Plena de flors i de llibres

per donar amor i cultura.

La gent es llença al carrer

per demostrar amb encís

que malgrat les diferències

som una nació unida.

Ai, quina festa tan nostra

la diada de Sant Jordi.

Molts la volen imitar

però el nostre significat

arrela en una llegenda

que parla d’un drac tirànic

que nosaltres podrem vèncer

com el mític cavaller.

Ai, quina festa tan nostra

la diada de Sant Jordi.

Ens impregna d’un embruix

que demostra intensament

que som una nació viva.

Que en revessa processó

vol demostrar a tothom

que vol guiar el seu destí.

Ai, quina festa tan nostra

la diada de Sant Jordi.

És l’orgull del nostre poble!

( Inspirat en el poema" Velles corrandes per a la Pepa" de Maria-Mercè Marçal)

Magda Simon Parés

Covava l'ou de la mort blanca

CORRANDES DE LLUNA de Maria-Mercè Marçal

Txiki Berraondo i Anna Subirana, Corrandes de lluna ( Maria-Mercè Marçal, Txiki Berraondo i Anna Subirana)

Veu: Txiki Berraondo i Anna Subirana.

Shaker: Anna Subirana

Nova cançó i nou enregistrament.

Corrandes de lluna

Ai,quina ufana de lluna!

Amic sortim en finestra

entre les dotze i la una!

Lluna, moneda de coure

a l'aire, duu-nos fortuna

entre les dotze i la una!

Avui, si venia

la lluna morta,

l'amor cantaria

que truca a la porta.

I si ens arribava

amb gep a Ponent,

l'amor cantaria

en quart creixent.

Si la lluna era

rodona i roja

l'amor cantaria

l'amor boja.

Més ai, si ve blanca,

rodona i blanca

l'amor cantaria

que la porta tanca.

I si duu la lluna

un gep a Llevant,

l'amor cantaria

l'amor minvant.

Set llunes ulleroses

i una set agra

sota les set taronges

de l'amor clara;

de l'amor clara, sí,

de l'amor clara,

set llunes ulleroses

i una set agra.

( Magda Simon Parés )

POEMES

Quan llegeixo poesia,

m’és difícil de copsar

el sentit de les paraules,

que el poeta ha inventat

per expressar bellament

sentiments apassionats

i plens de profunditat.

Les metàfores abunden

per acabar d’afinar

la molta dificultat.

La musicalitat és tanta

que m’acaba captivant.

Magda Simon

CANÇÓ DE PLUJA

VITA CHRISTI ( un fragment)

Capítol CCXXI

(...) E mirant la Senyora los peus de aquell tan amat Fill, veu Magdalena ab ells tan afferrada, plorant tan agrament, no podent pendre negun conort de la mort tan dolorosa del seu Mestre e Senyor tan car; e dix li la Senyora: "O, Magdalena amada mia! Digau als peccadors que haueu sentit ne trobat en aquexos peus del meu Fill e Mestre vostre, e quant deu esser plorada per ells e recordada la mort dolorosa de aquest Senyor, qui tan carament los ha amat que, per deliurar los de la diabolical seruitut e captiuitat, si mateix ha donat a tantes dolors e penes!" E Magdalena, hoint parlar la Mare piadosa de les dolors del seu tan amat Fill, augmenta lo doloros plor en tanta quantitat que paria volgues esclatar; (...)

Isabel de Villena, Vita Christi (Barcelona, R. Miquel i Planes, 1916)

Magda Simon

ISABEL DE VILLENA

Isabel de Villena va néixer a València l’any 1430 i va morí allà mateix l’any 1490. Era filla natural d' Enric de Villena i Vega , oncle del rei Joan II de Castella. Orfa de pare i de mare abans dels quatre anys , la reina Maria de Castella, dona d’Alfons V d’Aragó i cosina d' Isabel la Catòlica, la va educar a la seva cort valenciana. Va ingressar en el reial convent de les clarisses franciscanes de la Santíssima Trinitat de València (28-II-1445) en el qual va professar (25-II-1446) i va ser abadesa (1463) fins la seva mort.

Isabel de Villena va ser protagonista de l’ambient cultural del Segle d’Or valencià.Va escriure Vita Christi, obra que va desarrotllar els misteris de Crist, des de la Concepció Immaculada de la seva Mare fins l’Ascensió del Senyor.Escrita en valencià, amb gran expressivitat de llenguatge.

En la seva obra va molt més enllà que el relat bíblic: nombrosos capítols estan dedicats, no tant a la narració dels fets de Jesús, com a descriure les ressonàncies que aquests fets tenien en Maria.Després, en el desenvolupament de la història de Crist, l'abadessa tria dels Evangèlis, sempre que pot, aquells passatges en els quals les dones, directament o indirecta, figuren com a protagonistes decisives. Fins i tot alguns ,on això no és gaire evident, procura enfocar-los de manera que una dona o altra hi figuri en un primer pla. Maria Magdalena, per exemple, ocupa en el seu relat un lloc, en extensió i en consideració, de què manca en els Evangelis. Igualment podríem dir-ho de Santa Anna i de moltes altres dones que hi apareixen. En tot moment del Vita Christi hi ha una dona amb la qual es relaciona Jesús; en tot moment hi ha una dona els sentiments i les paraules de la qual resumeixen l'abast o la significació de l'episodi evangèlic.

Albert G. Hauf en el seu article:" D'Eiximenis a Sor Isabel de Villena. Aportació a l'estudi de la nostra cultura medieval" (Barcelona,Publicacions de l'Abadia de Montserrat,1990), destaca els passatges que mostren la fermesa, i de manera molt especial la fidelitat del col·lectiu de les dones en la Passió,enfront la covardia i abandó dels deixebles barons - sols una excepció: Joan, un personatge que roman proper al món femení. Però sense dubte és la Magdalena que personifica de manera especial la fermesa del seu sexe.

Vita Christi es va imprimir per primera vegada el 22 d’agost de 1947 per ordre de sor Aldoza Monsoriu, successora d' Isabel de Villena com abadessa del monestir.

Magda Simon